L'informació present en el web no reemplaça si no que complementa la relació metge-pacient i en cas de dubte s’ha de consultar sempre amb el seu pediatra o metge de referència.

Dubtes sobre la lactància materna. Les nostres llevadores us informen.

10-febrer-2012

Quan una parella es converteixen en pares des d’un inici desitgen el millor per al seu fill/a.  És per això que volem parlar de LACTÀNCIA MATERNA:

La lactància materna és l’alimentació òptima per al nostre nadó des del naixement i pot ser exclusiva fins als 6 mesos. Aquesta seria la recomanació de l’OMS (organització mundial de la salut).  

El 99% de les mares poden alimentar als seus nadons, només excloem alguns casos per medicació materna o alguna patologia materna greu. Hem de pensar que en països en vies de desenvolupament la lactància és l’única font d’alimentació dels nadons. Si elles poden, perquè nosaltres no?

L’alimentació de les mares d’aquestes zones és molt deficitària, en canvi els seus fills estan ben alimentats i no tenen carències, és a dir la llet de les mares conté tots els components necessaris, fins i tot en zones amb importants dèficits nutricionals de les mares. Perquè nosaltres ens plantegem que la nostra llet no es bona si tenim una alimentació excel·lent?

La llet artificial ha volgut suplantar la llet materna però encara que s’hi assembla molt no s’ha aconseguit; per exemple les immunoglobulines (les defenses naturals) no existeixen en la llet artificial, els greixos insaturats (greixos “bons”) estan en quantitats mínimes i en canvi  tenen una proporció major de greixos saturats (greixos “dolents”).

La lactància materna té unes etapes, que s’adapten als nostres nadons. Etapes que s’han d’anar superant però amb voluntat i constància tothom pot alletar els seus nadons:

  • Al principi tenim el calostre que ja està present al final de la gestació i que tot i que no conté greix conté molts carontens, per això té un aspecte grogòs, i sobretot moltes immunoglobulines, caseína, lactoferrina.... És el primer aliment que prendrà el nadó i que col·lonitzarà el seu tracte intestinal.  Serà en aquesta etapa dels primers dies de vida que el nadó succionarà amb molta freqüència, ja que serà aquest estímul el que ens ajudarà a que es produeixi llet madura. Sol ser una etapa difícil ja que creiem que la freqüència de succió i la poca quantitat  de calostre no són suficients per al nostres nadons.  I se’ns plantegen dubtes. És una etapa que dura uns 2-3 dies i pot allargar-se fins als 5-6 dies en casos de cesària, anèmia materna... però si insistim amb una bona succió del nadó, bona posició al lactar, una bona hidratació de la mare, un bon descans matern, estar tranquils.... la “pujada de la llet” arribarà abans.

 

  • Aquesta segona etapa, és la coneguda com “pujada de la llet”. Ara tindrem una llet diferent amb una composició amb proteïnes, greixos, minerals, oligoelements i també immunoglobulines. Aquesta etapa dura aproximada 24-48 hores. Ens trobem amb una augment del volum mamari, amb molta turgència. És una etapa on la producció supera la demanda. En aquesta etapa és important que el nadó succioni i “buidi el pit”, és a dir, que ens disminueixi la turgència. Si ens costa que la llet flueixi podem col·locar calor local abans de posar el nadó a succionar.  Si el nadó només menja d’un sol pit podem buidar manualment o amb l’ajut d’un extractor una  petita quantitat de l’altra mama per alleugerir la pressió i molèstia. Un cop la mama està “buida” podem col·locar gel (mai directament) sobre les mames per disminuir el dolor.

 

  • Passat aquest dies, arribem a l’etapa de la llet madura, poc a poc, s’arribarà a un equilibri entre la demanda del nadó i la producció de la mare. Les mames recuperaran el tamany habitual, cosa que no significa que ja no tinguem llet.  El nadó succionarà però ja amb una major regularitat que dependrà de cada nadó, i serà aquest estímul que “buida” la mama la que fa que posteriorment es torni a omplir. També cal saber que la presa varia: a l’inici de la mamada la llet aporta més líquids i posteriorment aporta més components proteics i greixosos que saciaran al nadó, és per aquest motiu que cal donar sempre un pit completament i si cal es pot oferir l’altre.

Quan les mares arriben aquesta tercera etapa és el moment de gaudir al màxim de la lactància amb els seus nadons. La primera i segona etapa, que durarien aproximadament 5-7 dies, són etapes de dubtes, pors...però si busquem un bon suport de professionals: llevadores, infermeres, pediatres... podem acabar superant els petits problemes i aconseguir una lactància materna satisfactòria.

Som conscients que no sempre es fàcil, i que la dependència materna que suposa donar el pit pot ser esgotadora. Però el vincle afectiu que les mares estableixen amb els seus fills/es, el contacte directe, saber que li estem donant el millor ... compensa qualsevol esforç amb molt d’escreix.

Hi ha alguns llibres que ens poden ajudar en aquest punt de la maternitat, així que aprofitem per recomanar-vos-en un que ens agrada especialment: La lactancia natural. Guia practica sobre la mejor manera de amamantar a tu bebé.  Hannah Lothrop Ed. Oniro (ISBN:84-89920-79-6), amb una dedicatòria a l'inici que diu: “Mientras los hijos sean pequeños dales raices profundas, cuando hayan crecido, dales alas”.

 

La Seu d’Urgell, a 21 de novembre de 2011

 

Laura Castellarnau i Montse Escala (llevadores de la FSH)