L'informació present en el web no reemplaça si no que complementa la relació metge-pacient i en cas de dubte s’ha de consultar sempre amb el seu pediatra o metge de referència.

Què és la Varicel·la?

04-juny-2013

/docs/varicela.jpgDescripció

La varicel·la és una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel·la herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels deu anys de vida, encara que també se'n poden donar casos entre la població adulta. Els malalts amb varicel·la poden arribar a presentar centenars de vesícules que s'assequen i formen crostes.

Transmissió

Una persona sana pot inhalar el virus de la varicel·la a partir de les secrecions nasofaríngies d'una de malalta. La   malaltia també es pot encomanar a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts. Encara que és molt poc freqüent (ja que la majoria de persones en l’edat adultes ja estan immunitzades, una dona embarassada que pateixi la malaltia durant els primers mesos d'embaràs pot contagiar-la al fetus i ocasionar-li malformacions.

Símptomes

La malaltia comença de forma sobtada amb febre, fins i tot febre elevada en algunes ocasions, malestar general, pèrdua de la gana i una erupció generalitzada a la pell. També pot haver-hi mal de coll i es poden inflamar els ganglis cervicals.

Normalment, el primer signe de varicel·la és l'aparició d'unes petites lesions de color vermell a la pell que, en un primer moment, es poden confondre amb picades d'insecte. Aquestes lesions evolucionen i, en unes 24 hores, adopten la forma de petites vesícules o butllofes que s'assequen i formen crostes. Les lesions de la pell es poden localitzar a qualsevol part del cos i apareixen en brots successius, de forma que és característic que es presentin alhora lesions en diferents etapes maduratives (taques, vesícules i crostes). Un símptoma molt molest per a les persones afectades és la picor que acompanya les lesions de la pell. En ocasions, aquest símptoma és tan intens que impedeix fins i tot agafar el son.

La millora clínica coincideix amb el descens de la febre i l'aparició de les primeres crostes. La durada total de la malaltia acostuma a ser de cinc a set dies. Gairebé sempre es cura sense complicacions,

Encara que el quadre descrit anteriorment és el més freqüent, hi pot haver casos de malaltia que cursin de forma lleu o fins i tot no aparent, i també formes atípiques. Però també hi ha vegades en que el quadre es complica per sobreinfeccions cutànies de les lesions de la pell, o quadres més importants com ara pneumònies.

Diagnòstic

Si se sospita que es té la malaltia, cal consultar el metge o la metgessa, ja què són ells qui han de fer-ne el diagnòstic i prescriure'n el tractament. Si una dona embarassada que no ha patit la malaltia ha tingut contacte amb un cas, també cal que consulti el metge o la metgessa, i cal fer-ho el més ràpid possible. . Encara que la probabilitat és molt petita, sembla que l'administració d'aspirina als infants amb varicel·la pot produir complicacions, com ara l’anomenada síndrome de Reye (dany cerebral agut i problemes hepàtics) i, per tant, aquest medicament no s'ha d'administrar en aquests malalts.

La varicel·la, sovint, és diagnosticada a partir de l'erupció clàssica i la història clínica de la persona malalta. Si hi ha dubtes, les analítiques de sang i de les mateixes vesícules pot confirmar-ne el diagnòstic

Tractament

Contra el virus no hi ha tractament específic. El metge o la metgessa recepta antitèrmics tipus paracetamol, si hi ha febre, i fàrmacs per a la picor i per assecar les vesícules. És convenient beure abundants líquids durant el període febril. Un cop desapareguda l'erupció, si no apareixen complicacions, el restabliment és ràpid. En el cas de sobreinfecció bacteriana el metge o la metgessa prescriurà el tractament antibiòtic més adient.

Vacunació

La vacuna de la varicel·la és altament efectiva, de manera que rarament els nens/es vacunats passaran la malaltia, i si ho fan, serà en una forma tant lleu, que probablement ni se’n adonaran. Aquesta vacuna s’administra amb dues dosis, es pot administrar a partir dels 12 mesos, però no està subvencionada pel sistema sanitari públic. En el medi escolar, als joves de 12 anys que no l’hagin rebut anteriorment ni hagin passat la malaltia, si que són vacunats de forma sistemàtica, i aquest cop de forma finançada pel Departament de Salut.

Prevenció

La desinfecció dels objectes contaminats amb les secrecions nasofaríngies o les lesions cutànies dels malalts amb varicel·la és una mesura que pot ajudar a prevenir l'aparició de nous casos entre les persones que conviuen al voltant d'un cas. És important rentar-se les mans abans i després d'haver tingut contacte amb persones o material infectats.

Quan el metge o la metgessa ho consideri indicat, a les persones que tenen poques defenses se'ls pot administrar, de manera preventiva, immunoglobulina específica durant els tres o quatre dies següents al contacte amb la persona malalta.

El temps en què els malalts poden contagiar la malaltia pot anar des dels cinc dies (però, generalment, d'un a dos dies) abans de l'aparició de l'erupció, fins a no més de cinc dies a partir del primer brot de vesícules. És per això que es recomana que l'infant malalt no torni a l'escola fins passats aquests cinc dies. Tanmateix, pot tornar abans si les lesions estan seques i amb crostes.

L'exclusió de l'escola ha de ser respectada, ja que aquesta malaltia és molt contagiosa i pot passar molt fàcilment d'una persona a una altra. L'incompliment d'aquesta recomanació afavoreix la propagació de la malaltia i, per tant, la presentació de brots epidèmics a l'escola.

 

Podeu trobar més informació a:

Canal Salut gencat 

DUI Albert Font